En el mar hi ha cocodrils

Si neixes a l'Afganistan, en el lloc equivocat i en el moment equivocat, pot passar que, encara que siguis un nen alt com una cabra i un dels que juga millor a Buzul-bazi, algú reclami la teva vida. El teu pare va morir treballant per a un senyor ric, la càrrega del camió que conduïa es va fer malbé i tu n'hauries de ser la reparació. És per això que quan truquen a la porta corres a amagar-te. Però ara t'estàs fent massa gran per entrar al forat que la teva mare va fer al costat d'on té les patates. I així, un dia, et diu que heu de fer un viatge. T'acompanya al Pakistan, t'acarona els cabells, et fa prometre que seràs un home com cal i et deixa sol.

D'aquest acte d'amor tràgic arrenquen la prematura vida adulta d'Enaiatollah Akbari i el seu viatge increïble que el va portar a Itàlia després de passar per l'Iran, Turquia i Grècia. Una odissea que el va posar en contacte amb la misèria i la noblesa dels homes i que, malgrat tot, no va aconseguir fer-li perdre la ironia ni esborrar del rostre el seu somriure extraordinari.

Finalment, Enaiatollah ha trobat un lloc on quedar-se i tenir la seva edat. Aquesta n'és la història.