Gimferrer, Pere

Pere Gimferrer i Torrens (Barcelona 1945) és un poeta, traductor i crític literari català. Va néixer el 22 de juny de 1945 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se en literatura. És membre de la Real Academia Española des de l'any 1985. Ha desenvolupat la seva obra indistintament en llengua catalana i castellana, sent crític habitual d'El ciervo, Destino, Serra d'Or o Vuelta. L'any 1970 inicià la seva literatura en català amb la publicació d'Els Miralls, que amb les seves obres posteriors en català mostra una poesia discursiva, metaliterària, que assaja enllaçar el Barroc i les avantguardes, explorant així mateix les tènues fronteres entre realitat real i realitat artística. Posteriorment va publicar El vendaval (1989) i La llum (1991), en les quals domina la nota visual, l'epigrama. Mascarada (1996) és un llarg poema unitari en el qual, amb un rerefons parisenc (paisatge i referències literàries), insisteix en temes de l'experiència amorosa, arribant a extrems de cruesa i provocació. A L'agent provocador (1998) les proses poètiques són una reflexió sobre com el jo es fa autoconscient en l'escriptura, el pas del jo actiu al jo reflexiu, combinat amb detalls autobiogràfics. Com a prosista és autor de Dietari (1979-1980) (1981) i Segon dietari (1980-1982) (1982), recopilacions dels articles que publicava regularment a la premsa, especialment a El Correo Catalán. Hi ha una sèrie de temes recurrents: l'actitud de refús i de silenci que caracteritza als intel·lectuals en determinats moments de la història; la crítica del poder i la política; el poeta i l'artista en aprenentatge constant; la voluntat de definir el moment cultural català; i les evocacions personals literàries, artístiques i cinematogràfiques.