Barth, Karl

Karl Barth (Basilea, 1886-1968) és un dels més grans teòlegs de la Reforma i un dels que més influència ha exercit en els teòlegs posteriors, i que ha deixat empremta també en teòlegs catòlics. Ordenat pastor (1918), exercí el ministeri sobretot a Safenwil (cantó d’Aargau, Suïssa). Fou professor a les universitats de Göttingen, Münster, Bonn (d’on fou expulsat pel règim nazi) i Basilea. Oposat al grup dels «Cristians alemanys», addictes al règim nazi, al qual es van adherir alguns dels seus companys, formà part de l'«Església confessant». És el principal representant de la teologia dialèctica, oposada a la teologia liberal, en la qual, d’altra banda, s’havia format, i a l’idealisme filosòfic anterior a la Primera Guerra Mundial. Les seves obres més importants són: Römerbrief (comentari a la Carta de sant Pau als Romans) i Die kirchliche Dogmatik (‘La dogmàtica eclesiàstica’).