de Vasconcelos, Jose Mauro

<p>José Mauro de Vasconcelos va néixer a Bangú (Brasil) el 26 de febrer del 1920. Fill d’una família molt pobra, la seva mare era índia i el seu pare, portuguès. Tot i que va estudiar dos anys de Medicina a Natal, durant la seva joventut va exercir els oficis més diversos: entrenador de boxejadors, jornaler en una hisenda, pescador o cambrer. Des de ben jove va interessar-se per la condició dels més oprimits, com els indis, els garimpeiros o els treballadors de les hisendes, experiències que més tard traslladaria a les seves obres. A partir del seu debut literari el 1945 amb <i>Banana Branca</i>, va combinar les tasques literàries amb la seva carrera cinematogràfica (va ser actor i guionista).</p> <p>La seva obra beu de la narrativa popular brasilera transmesa de forma oral i està marcada pel respecte profund i admiració per la natura i una mirada compassiva cap als més desafavorits. És autor d’una vintena de llibres de narrativa entre els quals destaquen: <i>Rosinha, minha canoa</i> (1962), <i>Coração de vidro</i> (1964), <i>O veleiro de cristal</i> (1973), <i>Vamos aquecer o sol</i> (1974) i, sobretot, <i>La meva planta de taronja llima</i> (1968), que el va convertir en un dels autors més populars de la literatura brasilera del segle XX. Va morir a São Paulo l’any 1984.</p>