Donaire Benito, José Antonio

José A. Donaire Benito Vaig néixer a Salamanca i, tot i que només hi vaig viure uns mesos, aquest és el topònim que apareixerà en la necrològica que escriurà un amic amb desgana. La meva infantesa a Extremadura té l’olor llunyana dels tomàquets madurs i les tifes de les cigonyes, si bé des del 1979 visc en la que és la ciutat més bella de la Mediterrània. Soc geògraf i això em permet cartografiar-ho gairebé tot, els mons reals i els mons imaginaris, que no són sinó una altra forma de realitat. He estat director de l’Escola Oficial de Turisme de Catalunya i ara treballo com a professor a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. Políticament, em vaig iniciar com a regidor a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Un dia, encara no entenc ben bé per què, em van escollir per anar a les llistes del Parlament i, per a la meva sorpresa, vaig ser elegit diputat. A diferència de la majoria dels mortals, m’encanta la política. És l’artefacte social més increïble que ha creat l’espècie humana, si no tenim en compte el Festival d’Eurovisió i les convencions d’ufòlegs. No sé respondre a la pregunta «Per què escrius?», però crec que aquesta és la resposta. Malgrat la meva fascinació per l’univers digital, m’estimo més les experiències analògiques: l’arròs negre, les cançons de l’Adriana Calcanhotto, els llibres de l’Umberto Eco, les pel·lícules del Charles Chaplin, l’olor dels camps mullats per la pluja, el soroll del silenci i, naturalment, els somriures espontanis.   (Twitter) @DonAire