El meu germà persegueix dinosaures és una història intimista, tendra i commovedora que subratlla la meravella que amaga la diversitat. Amb un tractament profund i còmic alhora, dolç i personal, d'un tema d'interès social com és la síndrome de Down.
Per a escriure-la, Giacomo Mazzariol no ha hagut d'inventar res.
Tens cinc anys, dues germanes i unes ganes boges de tenir un germanet amb qui jugar a coses de nens. Un bon dia els pares t'anuncien que aquest germà que vols, el tindràs i que serà especial. Estàs boig d'alegria: especial per a tu vol dir «superheroi». Fins i tot li tries el nom: Giovanni.
Després ell neix i, de mica en mica, t'adones que sí, que és diferent dels altres, però que de superpoders no en té. Al final descobreixes l'expressió «síndrome de Down» i el teu entusiasme esdevé rebuig, fins i tot vergonya. Hauràs de passar l'adolescència per entendre que la teva idea inicial no estava equivocada. Deixar-te commoure per la vitalitat de Giovanni per concloure que potser sí que és un superheroi de veritat. I que, sigui com sigui, és el teu millor amic.
Cada persona té un món únic a dins. Aquest és el de Giovanni.
El meu germà persegueix dinosaures ha venut més de 150.000 exemplars només a Itàlia en un any.
«Fet i fet, aquesta és la història d'en Giovanni.
»D'en Giovanni que té tretze anys i un somriure més ample que les ulleres. D'en Giovanni a qui agraden elsdinosaures i el vermell; que va al cinema amb una companya, torna a casa i anuncia: "M'he casat". D'en Giovanni que balla sol al mig de la plaça, al ritme de la música d'un artista de carrer, i els vianants, un rere l'altre, es deixen anar i el comencena imitar. En Giovanni és un paio que fa ballar places senceres. D'en Giovanni per a qui el temps sempre són vint minuts, mai més de vint minuts: si algú se'n va un mes de vacances, ha estat fora vint minuts.
»D'en Giovanni que sap ser extenuant, esgotador, que cada dia surt al jardí i porta una flor a les seves germanes. I si és hivern i no en troba cap, els porta fulles seques.
»En Giovanni és el meu germà. I aquesta també és la meva història. Jo tinc dinou anys. Em dic Giacomo.»
Els llibreters opinen:
«Menys és més. Un àngel en la meva vida.»
Paula Núñez, Llibreria Troa Universitaria
«Immens com un dinosaure, dolç com el cotó fluix.»
Gemma Fernández, Casa del Llibre
.jpg)
