Manent Segimon, Albert

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 1930), escriptor destacat en el camp de la poesia, l'assaig i la història. Dins la seva extensa bibliografia destaquen biografies cabdals com: Carles Riba (1963), Josep Carner i el Noucentisme (1969. Premi de la Crítica Serra d'Or), Jaume Bofill i Mates i Guerau de Liost (1972), J.V. Foix (1993), Marià Manent, biografia íntima i literària (1995. Premi Ramon Llull), Tomàs Garcés, entre l'Avantguarda i el Noucentisme (2001) i més recentment Fèlix Millet i Maristany (2003. Premi Ramon Trias Fargas). També uns retrats d'escriptors i polítics, Solc de les hores (1987), que van merèixer el Premi Josep Pla. En el camp dels estudis literaris cal remarcar: La literatura catalana a l'exili (1976) i Del Noucentisme a l'exili (1997). Ha estat director del Centre d'Història Contemporània (2000-2004) i ha col·laborat a diversos mitjans de comunicació.