Un bon cel

El zelador d'Olot i la banalitat de la mort. Un relat amb el transfons del significat del pas del temps, la vellesa i la vida digna.

La tardor del 2010, la ciutat d'Olot es va commocionar en conèixer la detenció de Joan Vila Dilmé, un zelador que havia propiciat la mort d'onze persones grans a la residència geriàtrica de La Caritat. A través de la reconstrucció dels fets i d'un acurat retrat de l'assassí, l'autor fa una aproximació a la seva pròpia visió de la vellesa, del concepte de vida digna, i de la trista banalitat que sovint acompanya els crims més abjectes.

Toni Soler té el gran do de l'eficàcia narrativa. És substantiu, i en poques ratlles sap mostrar l'ànima de tots els personatges que entrecreuen aquesta història, també la seva, lligada a la Garrotxa, "el lloc -afirma- on més fàcilment connecto amb la idea del pas del temps". Amb la precisió que només tenen els que dominen l'eina narrativa sense trampes, Toni Soler ha construït un relat molt personal que va molt més enllà de la crònica negra.